Demana cita
Del 8 al 12 de març se celebra la Setmana Mundial del Glaucoma ( World Galucoma Week ). A les nostres instal·lacions de l’Hospital General de Catalunya farem exploracions gratuïtes oculars de 9h a 15h, durant tota la setmana, amb un objectiu, el de detectar la malaltia.
Aquesta malaltia degenerativa del nervi òptic es caracteritza per la pèrdua progressiva de fibres nervioses, cosa que es manifesta amb una pèrdua gradual del camp visual. A mesura que la malaltia evoluciona, es van produint una sèrie de canvis al nervi òptic, que són objectivables en un fons d’ull. Si la malaltia no es tracta, es poden arribar a perdre totes les fibres nervioses i, per tant, es produeix ceguesa.
El glaucoma és una malaltia freqüent que afecta un 2% de la població més gran de 40 anys i un 15% dels més grans de 60 anys. Com que no produeixen símptomes, el pacient no sap que la pateix fins que està molt avançada la pèrdua de visió.
Per què es produeix el glaucoma?
El Glaucoma es considera una malaltia multifactorial, és a dir, es desconeix una causa primària que produeixi aquesta malaltia. Fins ara la causa més coneguda i tractable és la pressió ocular elevada, que causa un dany mecànic al nervi òptic. Però hi ha altres causes com la predisposició genètica, el dany vascular, la pressió arterial baixa o la desregulació metabòlica.
Com es manifesta?
El glaucoma és una malaltia progressiva, per la qual cosa, en la majoria dels casos, no produeix símptomes a les etapes inicials. En canvi, a mesura que la malaltia avança, els pacients noten una pèrdua de la visió central a les etapes finals de la malaltia. Un altre signe de malaltia avançada és la dificultat d’adaptació lluminosa, en què es produeix una ceguesa parcial quan el pacient passa d’un lloc fosc a un de lluminós o viceversa.
Únicament es produeix dolor intens en l’atac agut de glaucoma, que es pot acompanyar d’envermelliment, nàusees, vòmits i visió borrosa des de l’inici. Es produeix per un mecanisme diferent del glaucoma crònic que és del que avui estem parlant.
Diagnòstic del glaucoma
El diagnòstic del glaucoma evita l’alteració visual a temps. És molt important que les persones que ho pateixin, se sotmetin a una revisió periòdica, ja que pot empitjorar sense que el pacient noti res.
Proves diagnòstiques.
- PAQUIMETRIA Mesura l’espessor de la còrnia de l’ull.
- TONOMETRIA Mesura la pressió intraocular de l’ull mitjançant una ràfega càlida d’aire.
- OFTALMOSCÒPIA OCT Ens ajuda a mesurar paràmetres del nervi òptic que ens permetran detectar canvi o progressió en aquesta estructura si la malaltia avança.
- PERIMETRIA Prova del camp visual que ens informa sobre com es troba la funció visual i les possibles pèrdues o defectes causats per la malaltia.
- GONIOSCÒPIA Aquesta prova determina si l’angle on l’iris es troba amb la còrnia és obert i ampli o estret i tancat.
Cal tenir en compte que, tot i frenar l’evolució de la malaltia, la visió perduda no es recupera. És per això que és recomanable fer una revisió dels ulls completa a les persones més grans de 40 o 45 anys. En aquestes revisions cal mesurar la pressió intraocular dels ulls i comprovar que no es trobin possibles alteracions tant en el nervi òptic com en la funció visual.
D’altra banda, és fonamental revisar els factors de risc que poden predisposar a patir glaucoma i vigilar estretament cada cas per tractar precoçment la malaltia. Aquests factors de risc són:
- Ser major de 60 anys.
- Tenir familiars de primer grau afectats de glaucoma.
- Ser de raça negra.
- Patir altres malalties oculars.
Tractaments del glaucoma
Hi ha diverses maneres de tractar el glaucoma, depenent de la seva evolució i severitat.
GOTES OFTALMOLÒGIQUES
És el primer pas. La seva funció és reduir la quantitat de líquid que produeix l’ull o augmentar-ne el drenatge, això ajuda a reduir la pressió ocular.
CIRURGIA
La cirurgia es realitza quan els col·liris i els làser no han donat un resultat satisfactori per rebaixar la pressió intraocular. Consisteix en la realització d’una fístula que comuniqui l’interior del globus ocular amb l’espai subconjuntival, i així permet alleujar la pressió intraocular i drenant l’humor aquós cap a fora del globus.
ESCLERETOMIA PROFUNDA NO PERFORANT
L’esclerectomia no penetrant extraurà la resta de la làmina escleral fins a la membrana del trabeculat.
TRABECULOCTOMIA
Es diferencia de la cirurgia anterior en què la trabeculectomia ressecarà el gruix complet de l’esclera i el trabècle, de manera que la penetració al globus és completa. Fins i tot es fa una petita perforació a nivell de l’arrel de l’iris. El cabal aconseguit per aquest mètode és més gran.
ESCLEROTRABECULECTOMIA AMB O SENSE IMPLANT DE VÀLVULA EXPRESS
És una cirurgia intermèdia entre les dues anteriors. En lloc de ressecar la base de l’esclera i el trabeculat, es col·loca una vàlvula que penetra fins a l’interior del globus ocular. En fer-se la filtració a través d’aquesta, el flux de sortida és més constant i regulat.
CIRURGIA MÍNIMAMENT INVASIVA DE GLAUCOMA (MIGS)
MIGS (Micro Incisional Glaucoma Surgery) són un conjunt de cirurgies de glaucoma en què s’implanta un dispositiu intraocular de drenatge. L’objectiu d’aquestes cirurgies de mínima invasió és aconseguir més seguretat que les cirurgies convencionals o filtrants. S’aconsegueix no alterar la conjuntiva, evitant així la fibrosi que tanca les cirurgies filtrants i induir menys disrupció als teixits. Per tant, es produeix una menor inflamació postoperatòria, així com un descens tensional suficient per estabilitzar el glaucoma en aquells pacients que no requereixin descensos més agressius.
El proper 12 de març, l’Institut OMIQ celebrarà el Dia Mundial del Glaucoma, amb un sol objectiu, conscienciar la població sobre aquesta malaltia crònica.
