Demana cita
Què és l'oftalmologia pediàtrica?
Aquesta especialitat s’ocupa dels trastorns de la visió que té lloc des del naixement fins a l’adolescència. El desenvolupament de l’infant està directament relacionat amb el desenvolupament visual. Per tant, les alteracions oftalmològiques poden conduir a un retard de l’aprenentatge en la infància.
El desenvolupament visual s’inicia amb el naixement i acaba entre els 6 i els 8 anys d’ edat. Perquè es dugui a terme correctament és imprescindible que no hi hagi cap alteració oftalmològica durant aquest període. Així, per aconseguir una correcta capacitat visual, tant en quantitat (agudesa visual) com en qualitat (visió binocular/estereopsi), cal un diagnòstic precoç de qualsevol malaltia ocular per poder instaurar precoçment el millor tractament possible.
Un diagnòstic tardà pot causar un defecte per a tota la vida.
Les alteracions més freqüents són:
- Defectes refractius (hipermetropia, miopia, astigmatisme)
- Estrabisme (desviació ocular)
- Ambliòpia (ull vaig)
Hi ha patologies greus, poc freqüents, que hem de tenir en compte:
- Cataractes congènites
- Glaucoma congènit
- Retinoblastoma (tumor de la retina), lesions retinianes
- Ptosi palpebral
- Lesions corneals
Per tot això, són recomanables els controls oftalmològics i correspon a l’ oftalmòleg pediàtric realitzar-los. No hi ha una edat mínima perquè un nen pugui ser explorat. A cada edat s’ utilitzen els mitjans d’ exploració adequats.
Altres malalties molt freqüents en la infància no comporten alteració en el desenvolupament, però no per això és menys important el diagnòstic correcte i el tractament:
- Obstrucció lagrimal congènita
- Conjuntivitis al·lèrgica
- Orzuelos
Primera visita a l'oftalmòleg
Podem explorar els nens en totes les edats, des del moment del naixement. Davant de qualsevol dubte s’ha de consultar l’oftalmòleg, mai cal esperar que el nen sigui més gran.
Si no s’observen alteracions, les revisions oftalmològiques s’ han d’ iniciar entre els 2 i els 3 anys d’ edat, independentment de si hi ha o no antecedents familiars, i s’ han de fer cada any.
El nen està canviant amb el creixement i el seu sistema visual també.
Defectes refractius
A l’ull normal, les imatges es veuen nítides perquè es projecten sobre la retina, però no podrà ser si l’ull no té la forma o la mida correctes, això succeeix si el pacient té un defecte refractiu.
Els defectes refractius són de tres tipus: hipermetropia, miopia i astigmatisme.
- Hipermetropia: dificultat per veure els objectes que tenim a prop
- Miopia: dificultat o impossibilitat de veure els objectes que tenim lluny
- Astigmatisme: les imatges es veuen distorsionades.
L’astigmatisme es pot donar sol o associat a la hipermetropia o a la miopia.
