Què és la síndrome de l'ull sec?
La síndrome de l’ull sec (SOS) és una malaltia que es manifesta quan existeix un volum escàs de llàgrima, o quan la composició d’aquesta és de mala qualitat.
Com a conseqüència d’ aquesta manca de lubricació, es donen una sèrie de símptomes molestos, que es poden acompanyar a la llarga de lesions en la còrnia i la conjuntiva, i de problemes visuals.
És una malaltia molt prevalent, que afecta milions de persones al món, però els símptomes només es manifesten en un 30% dels afectats.
Per què es produeix la síndrome de l'ull sec?
Es desconeix la causa primària del SUS, però s’ha comprovat que determinats factors de risc condueixen a l’ull sec, com l’envelliment de les glàndules llagrimals per l’edat avançada i els canvis hormonals en les dones (postmenopausa, anticonceptius o embaràs). D’altra banda, el SOS també pot ser secundari a condicions ambientals en què l’aire sigui molt sec, infeccions víriques, ús de determinats fàrmacs, ús de lents de contacte, o secundari a malalties sistèmiques com l’artritis reumatoide o el lupus.
Com es manifesta la síndrome de l'ull sec?
L’ull sec se sol manifestar amb picor o cremada, enrogiment, sensació de sequedat o de cos estrany a l’ull, que habitualment empitjora a la tarda. Aquests símptomes se solen acompanyar de fatiga visual o pesadesa al paròdia.
Tractaments de l' ull sec
En la majoria dels casos, el tractament inicial són els substituts artificials de la llàgrima. En casos més greus d’úlceres avançades, se sol donar sèrum autòleg que té factors de creixement i ajuda a tancar les lesions corneals o conjuntivals. Altres fàrmacs com els colinèrgics (que estimulen la producció llagrimal), o els antiinflamatoris són també útils per a casos resistents.
Entre les opcions invasives, es poden cloure els punts per on drenen les llàgrimes per ser eliminades, per tal d’augmentar la humitat ocular.
Prevenció de la síndrome de l'ull sec
Es recomana realitzar controls oftalmològics específics per detectar precoçment la malaltia i evitar les complicacions que se’n derivin, com són la queratitis, la pèrdua de visió o les úlceres corneals. A més, hi ha mesures preventives per evitar la sequedat ocular, com col·locar humidificadors d’aire al costat de les calefaccions i aires condicionats, utilitzar pomades oftàlmiques lubricants abans d’acostar-se, evitar zones contaminades o amb excés de fum o pols, etc.
Resum
Debut
No es manifesta a una edat concreta, però les persones grans i dones postmenopàusiques presenten més risc de patir SUS.
Símptomes
Picor, enrogiment, sensació de cos estrany, fatiga visual o pesadesa als parpells.
Revisió
Per evitar les complicacions del SUS, es recomana realitzar controls oftalmològics periòdics.
Prevenció
Evitar ambients secs, amb vent, o aire contaminat o amb partícules de fum o pols.