Oftalmologia Mèdica i Quirúrgica

Què és la Ptosi palpebral?

La Ptosi Palpebral o parpelles caigudes , també coneguda com blefaroptosi, és una afecció que provoca la caiguda de la parpella superior. El descens de la parpella pot arribar a tapar la pupil·la i limitar la visió, donant lloc a un problema de salut i d’estètica.

Aquesta patologia es produeix habitualment per una disfunció del múscul elevador, cosa que impedeix obrir correctament els ulls. Pot afectar tant adults com nens, encara que la seva incidència és més gran en les persones madures.

En els nens és fonamental estar atents a aquests símptomes, ja que si la ptosi palpebral no es tracta a temps podria derivar en ull gandul o ambliopia. El diagnòstic precoç a l’edat infantil és la base per desenvolupar una bona visió durant el creixement.

Hi ha diferents tipus de parpelles caigudes

Ptosi unilateral o bilateral

En la majoria dels casos la ptosi és unilateral, és a dir, afecta una sola parpella. Però altres vegades, si és bilateral afecta les dues parpelles.

Ptosi aponeuròtica

Es tracta de la ptosi més comuna. Es produeix per l’envelliment dels teixits de les parpelles, ocasionant que el múscul elevador es debiliti. Això causa la caiguda de la parpella.

Ptosi congènita

La ptosi congènita és aquella que es pateix des del naixement.

Ptosi mecànica

Passa quan existeix un quist o tumor a la parpella superior provocant una caiguda mecànica del mateix.

Ptosi neurogènica

Aquest tipus de ptosi es caracteritza per una manca d’estímul nerviós al múscul.

Ptosi miogènica

En aquest cas hi ha una afectació directa del múscul elevador de la parpella, que fa que no pugui realitzar bé la seva funció i impedeix que la parpella superior mantingui la seva posició.

Tractament de la ptosi palpebral

Primer es fa una història clínica completa. Hem de conèixer el moment, el mode d’aparició del problema i els símptomes per determinar la causa i recomanar el tractament més adequat, segons el grau d’afectació visual.

Amb el tractament de la ptosi palpebral es recupera el camp visual perdut, en tornar a elevar la parpella, alhora que millora l’aparença física.

En la majoria dels casos cal la cirurgia per resoldre el problema. El cirurgià triarà la tècnica adequada per a cada pacient. En adults es fa sota anestèsia local i de forma ambulatòria. La intervenció sol durar de 30 a 40 minuts i consisteix a restaurar la funció normal de la parpella, a través d’una mínima incisió al plec palpebral, sense deixar cicatriu visible. El resultat i la recuperació solen ser ràpids.

Obrir xat
Necessites ajuda?
Ajuda OMIQ