Demana cita
Hi ha entrevistes que ens fa molta il·lusió fer, i aquesta n’és una. Josep Mª Martí Rigau és un pacient de l’Institut Oftalmològic OMIQ, que va ser atès d’urgències per la Dra. Souki, després de patir un aparatós accident domèstic a Sant Cugat del Vallès, després de cremar-se els ulls amb un preparat amb sosa càustica.
Bon dia Josep Maria, expliqui’ns què li va passar el 13 de Febrer de l’any passat.
Un absurd problema domèstic. Volia desembussar un desguàs a casa i vaig barrejar productes com àcid sulfúric i sosa càustica. Es va produir una explosió i vaig rebre l’impacte de molts grans de sosa al vermell viu.
Vaig patir cremades al cap, la cara i, sobretot, als ulls. Un dolor terrible, sense visió i molta angoixa.
Quina va ser la seva inquietud després de patir l?accident?
La preocupació superava el dolor físic. Vaig pensar que en un segon havia canviat la meva vida del tot. Sense visió no podria continuar treballant (mitjans audiovisuals, diaris, llibres…), no podria conduir, ni llegir, ni fer grans viatges que sempre m’han apassionat. Ni tan sols anar només a un mercat i escollir la fruita… Total, una sensació pèssima. Em convertiria en un problema per a la meva família. Desesperant…
Experiència amb Omiq
Expliqui’ns la seva experiència en arribar a l’Institut Oftalmologia Mèdica i Quirúrgica OMIQ de Sant Cugat del Vallès.
Em va traslladar la meva filla Mireia que, per sort, era a casa i va decidir rentar-me els ulls amb aigua i portar-me a l’Hospital General de Catalunya. La meva sensació en arribar era de confusió, amb prou feines veia res i només per l’ull esquerre. Vaig començar a escoltar diverses veus que em tranquil·litzaven i em feien ànims. Vaig començar a percebre un tracte extraordinari i em vaig poder calmar una mica.
Es va sentir ben atès? L’equip OMIQ el va tractar bé?
Molt. Eren moments molt tensos, però podia percebre atenció mèdica molt professional i una calor humana que no oblidaré mai. No podia veure les cares dels que m’atenien, però em parlaven amb delicadesa. La Dra. Souki va determinar que cada 2 minuts em posessin gotes als dos ulls. Van fer torns atenent-me al box durant hores tres persones de l’equip: Alex, Eva i Esther. Després durant la nit aquesta funció va correspondre a la meva dona i la meva filla.
Era conscient que es tractava d’un accident poc freqüent?
Sí, és cert. La barreja química que vaig fer va suposar una irresponsabilitat. Sé que de vegades hi acudeixen pacients amb cremades oculars, però per accidents laborals. Estant a casa, tranquil·lament, no ha de passar.
Un equip tranquil·litzador
Com recorda aquell moment?
A grans trets, recordo tres moments de molt impacte emocional: Primer l’accident, el dolor, l’angoixa i el trasllat. Segon, l’arribada a l’Institut oftalmològic, les presses, les exploracions oculars… I en tercer lloc les atencions mèdiques conjugades amb paraules tranquil·litzadores, afectuoses… va ser aleshores quan em vaig tranquil·litzar en comprovar que estava en bones mans.
Esteu satisfet de l’actuació de la Dra. Souki?
Va ser una sort que estigués a l’Institut la Dra. Souki, especialista en còrnia. Va agafar el comandament de la situació, m’examinava, controlava que m’administressin les gotes, em parlava, em tranquil·litzava… Una atenció fantàstica. De 10. Quan em va dir que l’ull esquerre el salvaríem em va fer feliç. Al final van ser tots dos. Sóc conscient que torno a veure amb normalitat gràcies a la Dra. Souki i l’equip de l’Institut. Sempre us estaré molt agraït.
Com és la seva visió avui dia?
Molt recuperada. Porto unes ulleres progressives que em permeten tenir una vida normal. S’han recuperat les còrnies i jo gairebé diria que s’han reforçat. Genial.
Continua en tractament?
El tractament va ser llarg i intens. Actualment tinc programats controls periòdics, cosa que em permet tornar a l’Institut i saludar personalment els que tan generosament em van atendre aquell fred dijous de febrer del 2020.
Que importants són els ulls, no us sembla?
Sempre havia considerat que la vista és el sentit més important. Almenys per a mi. La nit de l?accident em va permetre corroborar aquesta apreciació. La llarga estona que vaig estar sense poder visionar gairebé res, durant el trasllat i al box vaig tenir una sensació angoixant, pensant que la vida m’havia canviat a pitjor. Els ulls, la visió, constitueix un bé preat que cal cuidar.
Opinió de la Dra. Spyridoula Souki
Ha estat un plaer atendre i ajudar en una situació tan crítica. Un accident domèstic o laboral pot canviar la vida duna persona en un moment. Les cremades químiques oculars representen una emergència que requereix atenció immediata per un oftalmòleg especialista en còrnia i superfície ocular.
Eliminar els agents químics durant la fase aguda mitjançant rentat ocular, irrigació contínua de sèrum i tractament local específic ajuda a frenar el mal que l’agent agressor produeix als ulls. Per contra, penetra ràpidament la còrnia, que és un teixit transparent, que es pot tornar opaca en un grau variable i disminuir la visió. A més, pot fer malbé irreversiblement les estructures intraoculars, desenvolupant malalties oculars cròniques amb pronòstic visual no favorable.
Hi ha diversos factors que influeixen a la recuperació visual d’una cremada química, com ara la naturalesa de l’agent agressor, el temps de contacte, el temps fins a començar el rentat ocular, però també el temps que triga a atendre’s per un especialista. En aquest cas, els bons reflexos del pacient i la seva família, acudir al nostre centre de manera immediata i instaurar un tractament específic al cap de pocs minuts de l’accident, ens fan parlar avui dia d’una recuperació completa de la visió, sense seqüeles per a la còrnia i la superfície ocular.
Són moltes ocasions en què ens permeten conèixer persones interessants i, com en aquest cas i sota circumstàncies excepcionals, poder contribuir a tenir cura de la seva salut.
